Geografia General de Catalunya. Dirigida per Francesch Carreras y Candi

Provincia de Gerona per Joaquím Botet y Sisó

Barcelona: Establ. Tip. Albert Martín,

 

Pardines.

 

Té 185 edificis i alberchs, ab 476 habitants de fet (de dret 520), dels quals 147 saben llegir i escriure, qu’es distribueixen, per llur sexe i estat civil en:

 

  - hòmens: solters: 107; casats: 93; viudos: 25. Total: 225

  - dones: solteres, 136; casades: 95; viudes: 20. Total: 251

 

Entitats de població:

  - Pardines (cap de districte): 117 edificis i alberchs, ab 296 habitants

  - Vilaró (vehinat): 16 edificis i alberchs, ab 56 habitants

  - Petits caserius i edificis isolats: 52; amb 124 habitants

 

Los vehinats d’Orri, de La Llavanera, de Pujalt i de Puigsac no arriben a 10 cases

 

La montanya esta quelcom poblada de bosch, pero abunda sobre tot en pletes i pasturatges. S’hi cria molt de bestiar i lo terrer de conreu produeix grans, llegums i trumfes. Hi ha un bosc públic de pins i faigs, no classificat, de 136 hectàrees d’extensió. Lo terme es rich en meners, particularment d’antimoni, que no s’explotean o quina explotacio ha sigut abandonada. Quasi tots los camins del districte són de ferradura, entre los quals s’hi ha de comptar l’antich camí-ral de Camprodon i Ribes i a la Cerdanya, que voreja la riba dreta del Segadell i entra en lo terme per la Collada Verda.

 

L’aspecte del poblet es rústech, lo clima fret i la quasi totalitat dels vehins del districte se dedican a la cria i comerç de bestiar i a l’agricultura. Plegat lo treball de les mines, no hi ha altra industria que algun molí fariner. S’hi fan molt bons formatges i recuits. Te lloc de carrabiners; dues escoles públiques elementals complertes, la una de noys i l’altra de noyes, i una de privada de noyes deguda a la munificència d’un particular, dirigida per RR. Dominiques.

Es parroquia urbana d’ascens, ab rector, del arxiprestat de Ribes i del bisbat de la Seu d’Urgell, que té agregades tres capelles: una dedicada a Santa Magdalena, en la vehinat del Vilaró, una altra dedicada a Sant Martí i la tercera dedicada a Nostra Senyora del Roser.

 

Pardines l’any 1359 tenia 37 fochs reyals. Abans havia sigut de senyoriu laycal (consta haver posehit lo lloch la familia de Sales) i prop de la esglesia se veuen los restes d’una mansió o castell senyorial. L’any 1698 era lloch reyal de la vegueria de Puigcerdà, sotsvegueria de Ribes.

 

 

 

Festes i tradicions s’han mantingut al llarg dels anys fins als nostres dies. Un exemple es la festa de Farinetes, on es pot degustar aquest plat cuinat amb grans olles al la Plaça del Padró.

 

Alguns hiverns, la neu confereix Pardines i el seu entorn colors i tonalitats dignes de les millors postals.