CAMI RAMADER: BAIXADA A L’ALT EMPORDÀ I AL GIRONÈS

 

Queralbs- Collada Verda.

Es pujava pel Serradal de la Plana, i la Canya (o per Vinardell, Puig Cornadó i Plans de Pardines) fins a la Collada Verda.

 

Collada Verda - Coll del Sitjar o l’Apaiador

Cap al Coll de Pal,

muntanya de Fogonelles,

Palanca de Can “Beia” (si el riu baixava gros, es passava pel Pont de la Rocassa),

Crexenturri,

Coll del Sitjar (a vegades seguien fins a l’Apaiador)

 

Coll del Sitjar - Hostal de la Vall del Bac

Per la Serra de Malforat i “Ca Noba” fins a la plaça de la Vall del Bac (i dormien a l’hostal).

 

 

Des de l’Hostal del Bac, en lloc d’anar a trobar la carretera de Sant Jaume de Llierca, tenim referències de pastors que baixaven per Toralles, Puig Gavarrós, Palomeres, Plansesolles i Tortellà fins a Besalú.

 

Des de Besalú, un altre branc seguia per Dosquers, Crespià, Puig de les Forques, Pols, Borrassà, Vilamalla i Fortià fins a Castelló d'Empúries.

 

El camí que hem descrit anteriorment és el que molts ramaders anomenen el camí de les ovelles. Hi ha un altre gran camí cap a l’Empordà que és “el de les vaques” i que va més al nord, tocant la línia de la frontera amb França, pel pic de Bastiments, Serra de Costa Bona, coll d'Ares, coll de Malrem (on enforca el camí que ve de Setcases i el de Camprodon), Coma Negra, Albanyà, Sant Llorenç de la Muga i Terrades. Allà el camí es bifurca en dos ramals: un va per la Serra dels Aixarts, Pont de Molins, Peralada i Delfià, fins a Portbou; l’altre va, per Llers, Figueres i Vilabertran fins a Roses o, per Vilajuïga, fins a Sant Pere de Rodes i Cadaqués. També hi ha un branc que, en lloc de baixar cap Albanyà, segueix més al Nord, per Costoja, coll de Tapís, Maçanet de Cabrenys, Agullana i la Jonquera.

 

Nota 1: Per anar a trobar aquest camí del Nord, sabem de ramaders de la banda de Setcases que seguien les vies següents: a) Bac de Feitús, pla d’en Sala,, turó del Pontellí, can Rodó, can Bola, els Solans, per la carretera fins el pont de Rocabruna, Rocabruna, la Guardiola, collet de Bocabartella i coll de Malrem; b) muntanya de Tregurà (Creu de Fusta), closa sota el pont de Tregurà, per la carretera fins Camprodon, carretera cap a Rocabruna, can Pacal, camí vell de Font Rubí, carretera de Rocabruna i coll de Malrem.

 

Nota 2: Hi havia ramats catalans que anaven a passar l’estiu al costat francès (comuns de Mantet i Conflent) i que també utilitzaven aquest camí de més al Nord tal com relata Bosch de la Trinxería (1889). L’itinerari seria Pleta de Callau, "Llano de Campmagre", coll del Pal, coll de Siern -i, sempre per la frontera amb França-. coll de Pregon, coll d’Ares, coll de Bernardell, coll de Malrem… allà hi havia una carrerada cap a Bordellat i un camí de mules pel qual els ramats baixaven pel coll de Falgars i els precipicis de Talaixà fins a Tortellà, lloc de barreja i tria de ramats.

 

Nota 3: Amb un major nivell de detall, tinc referències que a coll de Maianell i el pla del Ral hi anaven a parar camins provinents de coma de Vaca, Pardines, serrat i Vilallonga. Del pla del Ral seguia el camí cap a collada Verda, plans de Portolers, coll de Pal, Gran Jaça, font del Botei, pla de Fogonella, pla d’en Plata, pont de can Beia i travessar el riu Ter…