El pessebre es guardarà
al local del Purgatori.

La variant del
Camí de
Ha costat un
mica, però finalment s’ha pogut reobrir tot el tram i ja es pot tornar a fer
sencer l’Itinerari 7-2 (Bosc de La
Rovira) ..... al menys fins a la propera Primavera.

Seguint amb el
projecte de recuperació del Pou de Glaç que es troba al costat de l’Estany de
Can Roca, ens varem posar en contacte amb el director del Museu Etnològic
d’Arbúcies, ja que aquesta institució té
força experiència amb l’estudi i recuperació d’antics pous de glaç.
El primer que ens
va dir fou que: A la cota que està el pou del Segadell (uns 1500m d’alçada) i
el tipus de construcció ovalada-circular de pedra, d’uns 5-
Aquests pous els
construïen aprofitant petites planes en els pendents pronunciats de manera que
només havien d’empènyer la neu pendent avall fins el pou. També feien petites
excavacions en el pendent, no molt lluny del pou, que anomenaven Poues. Allí
emprant el mateix sistema que en el pou emmagatzemaven neu d’altres indrets
proper del pendent, que finalment traslladaven al pou.
El procediment
era el següent:
1.
Folraven el cul del pou amb branques d’arbres i arbust, falgueres o palla
2.
Empenyien la neu pendent avall fins al pou, o la transportaven des de les
poues.
3.
La compactaven amb els peus i/o fustes planes amb un pal llarg per poder
fer força i quan tenia l’alçada
convenient..
4.
Hi posaven de nou branques d’arbres i arbust, falgueres o palla
5.
Repetien aquesta seqüència fins a tenir el pou ple que cobrien amb més
brancatge i a sobre hi posaven teules per tal d’evitar que les pluges i el sol
fonguessin la neu.
6.
Al maig en treien els blocs després de serrar-los a la mida convenient es
transportaven fins al lloc de consum. Hi ha referències que se n’havia portat
fins a Sevilla i Sicília.
Ens va comentar
també que pel fet de ser un pou de neu pot ser anterior a finals del segle XVI, que és quan es te constància
escrita de l’ús del gel. Ja que en els segles XVII-XVIII baixa molt la
temperatura i podíem emprar els pous de cotes més baixes (Arbúcies, el
Montseny- cota 300m) i més a la vora dels llocs de gran consum. Els principals
consumidors de gel eren els hospitals ja que l’empraven com a anestèsic en les
amputacions i cures dels membres.

El dissabte 24 de
setembre te lloc la primera edició del skyrunning Els Bastions. Alguns socis del
Centre Alpí col·laboren en aquesta activitat; participant en els punts de
control i avituallament del Puig Cerverís i de Pardines, i repassant i
reequipant els trams entre el Puig Cerverís i el Taga; es veu que en alguns
punts les vaques i vedelles es distreuen jugant amb les banderoles
senyalitzadores.
El primer
corredor arriba al control de Pardines cap a les 15:30; bastant abans del previst;
per sort ens avisen en temps i quan arriba ja ho tenim tot preparat.
Tota la tarda van passant participants, fins un total de 27. Els darrers
arriben passada la 1:30 de la matinada.
Son d’admirar les
condicions físiques i mentals que han de tenir tots ells per que els hi
permetin aguantar les dures condicions d’aquesta prova.

